Show Less

Interacciones entre las literaturas ibéricas

Series:

Edited By Francisco Lafarga, Luis Pegenaute and Enric Gallén

Este libro recoge aquellas contribuciones al Congreso internacional Las relaciones entre las literaturas ibéricas (Universitat Pompeu Fabra en colaboración con la Universitat de Barcelona, 18-20 de junio de 2009) que se ocupan de analizar las interacciones entre las literaturas ibéricas. Reúne numerosos trabajos que inciden plenamente en distintos fenómenos vinculados con las denominadas, de manera general, relaciones literarias, y que contemplan aspectos como la mediación literaria y cultural, la recepción crítica o la intertextualidad, tanto desde el punto de vista bilateral como multilateral. Las restantes contribuciones al congreso se encuentran en otros dos volúmenes de esta colección: Traducción y autotraducción en las literaturas ibéricas y Relaciones entre las literaturas ibéricas y las literaturas extranjeras.

Prices

Show Summary Details
Restricted access

La fortuna de Ramón de la Cruz en el teatre català vuitcentista: els inicis de Josep Robrenyo 493

Extract

493 La fortuna de Ramón de la Cruz en el teatre català vuitcentista: els inicis de Josep Robrenyo* GABRIEL SANSANO** Universitat d’Alacant Fa un parell d’anys aproximadament que vam començar a interrogar-nos sobre la recepció de l’obra dels dramaturgs populars espanyols de la sego- na meitat del segle XVIII (Ramón de la Cruz, Juan Ignacio González del Castillo, Luis Moncín, Vicente Rodríguez de Arellano, Sebastián Vázquez, Llucià F. Comella, José Concha, etc.), en l’escena catalana del segle XIX. Així vaig començar a estudiar el tema seguint tres línies de treball: a) la posada en escena de les obres d’aquests autors a través de les cartelleres conegudes; b) la difusió d’aquelles obres a través de l’edició en plecs de comèdies; i c) les traduccions i reescriptures concretes que en feren els poetes dramàtics catalans. En un altre lloc ja hem exposat com enfront d’alguns dramaturgs cata- lans populars del pas del segle XVIII al XIX, del tipus Roca i Seguí, Joan Baptista Escorihuela, Vicent Branchart, Carles Leon, Manuel Andreu o Ignasi Plana, sembla sorgir un grup de dramaturgs relativament distanci- ats dels anteriors, format per Josep Robrenyo, Vicent Albertí, Francesc Renart i Arús, Bernat i Baldoví, Antoni Bisañes (i continuada per Ramon Lladró, Eduard Escalante, Pere d’A. Penya o Bartomeu Ferrà, etc.), que suposa una dramàtica força coherent i coetània arreu dels Països Catalans, a pesar del desconeixement mutu (vegeu Sansano:...

You are not authenticated to view the full text of this chapter or article.

This site requires a subscription or purchase to access the full text of books or journals.

Do you have any questions? Contact us.

Or login to access all content.