Show Less

Relaciones entre las literaturas ibéricas y las literaturas extranjeras

Series:

Edited By Luis Pegenaute, Enric Gallén and Francisco Lafarga

Este libro recoge aquellas contribuciones al Congreso internacional Las relaciones entre las literaturas ibéricas (Universitat Pompeu Fabra en colaboración con la Universitat de Barcelona, 18-20 de junio de 2009) que se ocupan de analizar las relaciones específicas entre estas literaturas y las extranjeras. Más en particular, se ha intentado establecer una auténtica situación triangular, que permita un estudio a tres bandas, estudiando la recepción comparada de una literatura extranjera en más de una literatura ibérica. Las restantes contribuciones al congreso se encuentran en otros dos volúmenes de esta colección: Traducción y autotraducción en las literaturas ibéricas e Interacciones entre las literaturas ibéricas.

Prices

Show Summary Details
Restricted access

Seguint les petjades de Le pied de momie, de Théophile Gautier, dins el ventall lingüístic hispànic 31

Extract

Seguint les petjades de Le pied de momie, de Théophile Gautier, dins el ventall lingüístic hispànic LÍDIA ANOLL Universitat de Barcelona Fa anys que vaig deixar el gènere fantàstic, després d’haver-li dedicat arti- cles, classes i, sobre tot, moltes lectures. Tot vaguejant l’any passat per París, vaig topar-me amb la llibreria Corti; els meus ulls es fixaren en un llibre que esperava això, captivar l’atenció d’algú: Anthologie du conte fantastique français, de Pierre-Georges Castex. “Un clàssic amb totes les de la llei”, vaig pensar, mentre queia en la temptació d’agafar-lo. Sí, tot un clàssic, que m’oferia un extensíssim repertori de títols entre els quals n’hi havia més d’un que m’era desconegut. No hi faltaven els autors canònics, certament, però n’hi havia molts que no els hauria anat a buscar mai. Me’l vaig quedar. Tot i que Castex només havia escollit un sol conte de Gautier per a aquella antologia, –un conte fi i delicat com una porcellana de Sèvres (i mai no tan ben dit), La cafetière–, aquella adquisició suposà el meu retorn al fantàstic. Durant un temps tornaria a submergir-me en aquelles històries de Gautier que, segons paraules de Michel Crouzet, constituei- xen “un fantastique goguenard ou perplexe”,1 un fantàstic de dominant estètica, poc convincent, potser, per als amants del fantàstic pur i dur, però que a mi sempre m’ha fascinat. D’aquesta relectura en sortiria...

You are not authenticated to view the full text of this chapter or article.

This site requires a subscription or purchase to access the full text of books or journals.

Do you have any questions? Contact us.

Or login to access all content.