Show Less

Relaciones entre las literaturas ibéricas y las literaturas extranjeras

Series:

Edited By Luis Pegenaute, Enric Gallén and Francisco Lafarga

Este libro recoge aquellas contribuciones al Congreso internacional Las relaciones entre las literaturas ibéricas (Universitat Pompeu Fabra en colaboración con la Universitat de Barcelona, 18-20 de junio de 2009) que se ocupan de analizar las relaciones específicas entre estas literaturas y las extranjeras. Más en particular, se ha intentado establecer una auténtica situación triangular, que permita un estudio a tres bandas, estudiando la recepción comparada de una literatura extranjera en más de una literatura ibérica. Las restantes contribuciones al congreso se encuentran en otros dos volúmenes de esta colección: Traducción y autotraducción en las literaturas ibéricas e Interacciones entre las literaturas ibéricas.

Prices

Show Summary Details
Restricted access

Feminisme en català: Friedan, Beauvoir i Woolf. Amb unes notes sobre la difusió a altres llengües 75

Extract

Feminisme en català: Friedan, Beauvoir i Woolf. Amb unes notes sobre la difusió a altres llengües PILAR GODAYOL Universitat de Vic A Mala memòria Maria Aurèlia Capmany explica que al bell mig dels anys seixanta, en el muntatge teatral que Ricard Salvat oferia al teatre Romea, Adrià Gual i la seva època, sortí a escena cofada amb un canotier i vestida amb una brusa de ratlles i una faldilla negra recitant el monòleg esperpèntic de Santiago Rusiñol titulat “La feminista”, en què l’escriptor català fa una mofa elemental de les reivindicadores dels drets de les dones. “Les meves amigues feministes no ho van trobar gens bé. A mi en canvi la burla de Rusiñol em semblava d’una elementalitat entendridora i l’èxit que obtenia no era més que la demostració palpable del profund i amagat masclisme de la nostra societat catalana”, assevera Capmany (1987: 183). Durant el marasme de la dictadura, a més de la repressió social i polí- tica prou coneguda de tothom, la dona catalana patí restriccions culturals i educacionals marcades per una implacable selecció androcèntrica. Els discursos dominants es ben cuidaren de negar l’entrada d’aires subversius que, per raons òbvies, poguessin esverar aquell àngel de la llar amansit i silenciat, per dir-ho a la manera woolfiana. Maria Aurèlia Capmany, de la mà de Betty Friedan, Simone de Beauvoir i Virginia Woolf, es convertí en un dels primers elements distorsionadors feministes que penetrà, amb diverses formes...

You are not authenticated to view the full text of this chapter or article.

This site requires a subscription or purchase to access the full text of books or journals.

Do you have any questions? Contact us.

Or login to access all content.