Show Less

Literatura catalana del segle XX i de l’actualitat

Series:

Edited By Eberhard Geisler

El volum reuneix les aportacions llegides en la secció sobre literatura catalana que va tenir lloc amb ocasió del 22è Colloqui Germano-Català, celebrat a la Universitat de Viena del 23 al 26 de setembre de 2010. Ofereix un panorama ampli dels temes tractats i les perspectives adoptades pels investigadors que hi van participar, i pot servir d‘introducció per al lector interessat en la riquesa i l‘evolució de la literatura catalana durant el segle XX i fins a l‘actualitat.

Prices

Show Summary Details
Restricted access

Pilar Godayol (Vic): Cap a una genealogia femenina catalana: Capmany, Roig i Marçal

Extract

Pilar Godayol (Vic) Cap a una genealogia femenina catalana: Capmany, Roig i Marçal Amb motiu de la mort de Montserrat Roig, el 10 de novembre de 1991 Maria- Mercè Marçal escrivia un article a Regió 7 amb el títol “Helena, Maria Aurèlia, Montserrat...” −recollit després a Sota el signe del drac. Proses (1985-1997)−, en què declarava que totes tres escriptores, desaparegudes amb pocs mesos de dife- rència, “formaven part d’aquell espai imaginari d’on havia poat força un i altre cop al llarg d’aquests anys”1. De Capmany, en remarcava que era la “mare indis- cutible i contestada alhora”, provocadora al mateix temps de seguretats i contra- diccions. De Valentí i Roig, que hi compartia “complicitat i companyia”, aquell sentiment que, malgrat les diferències de contextos vitals, consola tant de viure en paral·lel, i que les crítiques angloamericanes van definir com a sisterhood i Marçal va traduir per sororitat. En conjunt, les tres escriptores formen una excel·lent combinació dimensio- nal: la “verticalitat” de l’autoritat, de qui és la primera i obre camí per a les que vindran, i la “horitzontalitat” de les companyes amb qui estranyament es compar- teixen paral·lelismes personals i professionals. Marçal afegia que l’evocació de Roig se li trenava indestriablement amb el de les altres dues escriptores i apel·lava a “aquell confortador saber que hi són. Que hi eren”2. Les paraules de Marçal, que moria set anys més tard...

You are not authenticated to view the full text of this chapter or article.

This site requires a subscription or purchase to access the full text of books or journals.

Do you have any questions? Contact us.

Or login to access all content.